Optimisme i pessimisme en sociolingüística

Els problemes existencials del valencià-català derivats de la discriminació lingüística contra els ciutadans que continua aplicant l’estat espanyol per a imposar l’ús del castellà-espanyol en tots els àmbits on té capacitat de regulació (normes legals) o influència política (per exemple, impedint que les altres llengües oficials de l’estat siguen oficials o d’ús a la Unió Europea), estan donant un poc de joc en els mitjans.

Eixe joc s’ha concretat en uns debats escrits que poden ser instructius per a decidir com actuar o quines alternatives hi ha disponibles. Un petit recull d’articles i llibres sobre la qüestió:

  • Abelard Saragossà Alba (2020): Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua
  • Carme Junyent i Bel Zaballa Madrid (2020): El futur del català depèn de tu
  • Carme Junyent (Núvol, 29.11.2020): «El multilingüisme: el futur del català?»
  • Albert Pla Nualart (Ara.cat, 19.12.2020): «El futur del català no depèn de tu (1)»
  • Albert Pla Nualart (Ara.cat, 26.12.2020): «El futur del català no depèn de tu (i 2)»
  • Enric Gomà (2021): El català tranquil. Un manifest
  • Jaume Moreno (Núvol, 10.03.2021): «Llengua, poder i revelació»
  • Matthew Tree (El Punt Avui, 14.03.2021): «Parlar per parlar»
  • Carles López Cerezuela (19.03.2021): «El valencià davant el repte digital: marqueting lingüístic»
  • Enric Gomà (Núvol, 26.03.2021): «El desànim»
  • David Ginebra (Núvol, 31.03.2021): «La selva poliglota»
  • Albert Pla Nualart (Núvol, 01.04.2021): «La sociolingüística no és un estat d’ànim»
  • Grup Koiné (El Punt Avui, 05.04.2021 ): «Cinc anys del manifest de koiné»

Per a posar en context estes opinions i reflexions, algunes seccions de diversos mitjans ajuden a aportar informació concreta relacionada amb fets concrets o amb iniciatives polítiques i socials:

  • Nosaltres La Veu, secció «llengua»
  • Ara.cat, secció «llengua»
  • Plataforma per la Llengua, secció «notícies»
  • Elnacional.cat, secció «cultura»

Al remat, esperem que el camp de la sociolingüística facilite instruments que atenuen la sensació que es tracta de vore com és millor que deixe d’usar-se la llengua: ¿amb optimisme o amb pessimisme?

L’AVL renova un segon terç: set acadèmiques noves

Una nota de premsa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) del 4 de desembre del 2020 informava del procés de sorteig per insaculació per a renovar la composició acadèmica de la institució. Els membres que hauran de ser substituïts són Albert Hauf, Honorat Ros, Eduard Mira, Antoni Ferrando, Lluís Meseguer, Emili Casanova i Maribel Guardiola.

D’acord amb la Llei 9/2003, per a la igualtat entre dones i homes, havien de ser elegides set dones per a completar el procés de substitució. El periodista Joan Carles Martí informava (Levante, 11.03.2021) de 14 candidates:  Maria Àngels Diéguez, Marinela García, Aigües Vives Pérez, Sandra Montserrat, Sara Vicent, Pepa Baixauli, Maria Josep Marín, Àngels Gregori, Rosa Agost, Vicenta Tasa, Carme Manuel, Rosa Roig, Empar Minguet i Maria Àngels Francés.

Finalment, el procés s’ha tancat el dia 12 de març del 2021 amb l’elecció de les set noves acadèmiques (Europa Press ):

En la primera ronda han sigut escollides Àngels Gregori Parra (18 vots), Rosa Agost Canós (13 vots), Maria Josep Marín Jordà (12) i Sandra Montserrat Buendia (11 vots). En segona votació ha eixit Maria Àngels Francés Díez (13 vots) i en la tercera i última ronda Carme Manuel Cuenca (11) i Vicenta Tasa Fuster (11).

Podem localitzar en la xarxa un poc més d’informació sobre les noves acadèmiques:

  • Rosa Agost Canós
  • Maria Àngels Francés Díez
  • Àngels Gregori Parra
  • Carme Manuel Cuenca
  • Maria Josep Marín Jordà
  • Sandra Montserrat Buendia
  • Vicenta Tasa Fuster

La salut en la llengua

Sanitat en valenciàEn el diari Nosaltres La Veu podem llegir l’article «El valor terapèutic de la paraula» de Josep Bernabeu-Mestre i Ferran Martínez Navarro. Els autors comenten:

Quan els pacients acudeixen als professionals de la salut, esperen que els escolten, que els comprenguen, que els informen amb detall i de forma clara i entenedora. I, per descomptat, que els resolguen el seu problema de salut. És molt important aconseguir un clima d’empatia i de confiança entre els actors que interactuen en l’acte clínic, però per damunt de tot resulta clau obtenir un bon nivell de comunicació a través de la conversa, del diàleg entre els professionals de la salut i els pacients.

En eixe sentit, proposen que els professionals sanitaris valencians participen en la reivindicació d’eixa necessitat de millora en la gestió lingüística de la salut i la sanitat:

[…] estaria bé, també, que eixos mateixos professionals respectaren el dret dels pacients a expressar-se en la seua llengua i que recorden, a més, la importància que pot tenir per a l’èxit de l’acte clínic. Es tracta de consideracions que estan en sintonia amb les que recull el manifest Sanitat en valencià, en el sentit de reivindicar que cal garantir l’atenció mèdica en valencià en el sistema de salut públic, i recordar que la imposició del castellà als usuaris que es pretén dur a terme és un criteri ideològic i no mèdic, que va en contra del deure d’atendre la ciutadania valenciana sense cap discriminació, siga per sexe, gènere, ètnia o llengua.

El manifest «Sanitat en valencià» continua viu i arreplegant firmes.

Denominacions oficials: l’Énova

El municipi de l’Énova (Ribera Alta) han fixat la forma oficial del seu nom:

Decret 26/2021, de 12 de febrer del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de l’Ènova per l’Énova.

Si consultem el diari oficial, vorem que han publicat entre cometes la forma oficial vigent a partir d’ara:

No sabem massa què pretenen indicar eixes cometes, atés que no pareix que hagen utilitzat mai abans eixos signes en estos decrets de canvis de denominació.

Més denominacions oficials en: Municipis i comarques (PV).

Dades sociolingüístiques de Catalunya

A través de la llista de correu del Fòrum de Sociolingüística (informació d’Anna Torrijos López) enllacem una llista de dades i estudis sobre la situació lingüística de Catalunya:

• Expectatives lingüístiques dels consumidors i l’ús del català a les grans marques
• El català i les grans marques a la publicitat
• El català i les grans marques a l’etiquetatge
• Les grans marques i el català a les xarxes socials
• Emmarca’t supermercats
• Els usos lingüístics al Vallès Occidental i al Vallès Oriental. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de l’Ebre. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les Terres de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Penedès. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Maresme. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques gironines. EULP 2018
• Els usos lingüístics a les comarques centrals. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Camp de Tarragona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Barcelonès. EULP 2018
• Els usos lingüístics a la ciutat de Barcelona. EULP 2018
• Els usos lingüístics al Baix Llobregat. EULP 2018
• Els usos lingüístics a l’àmbit metropolità. EULP 2018
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Cerdanyola del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Cugat del Vallès
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Rubí
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Sant Vicenç dels Horts
• Els usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019. Santa Coloma de Gramenet
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Manresa
• Usos lingüístics als establiments comercials. Ofercat 2019 a la ciutat de Reus
• Ofercat 2019 10 ciutats. Dades globals
• Usos lingüístics als establiments comercials de Sant Boi de Llobregat. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials Castelldefels. Ofercat 2018
• Usos lingüístics als establiments comercials del Prat de Llobregat. Ofercat 2018

Més informació en la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunuya.

Quatre places de traducció en la Diputació de València

La Diputació de València (consulta: 25.02.2021) ha publicat en el bopv (núm. 36, 23.02.2021) les bases d’una oposició lliure per a cobrir quatre places de «tècnic/a mitjà/ana traductor/a» (corresponents a les ofertes d’ocupació dels anys  2017 i 2018). A més dels requisits generals, el requisit específic és:

e) Estar en possessió del títol de diplomat/da en filologia catalana o equivalent, o bé, títol universitari oficial de graduat o graduada en filologia catalana o les titulacions equivalents que corresponguen, conforme al sistema vigent de titulacions quan així quede acreditat per l’administració educativa competent, o en condicions d’obtindre’l en la data en què acabe el termini de presentació de sol·licituds. En el seu cas, l’equivalència haurà de ser aportada pel personal aspirant mitjançant certificació expedida a aquest efecte per l’administració educativa competent. […]

Les persones graduades en filologia catalana i equivalents han d’exhibir o adduir que estes titulacions es validen com a equivalents del C2 en l’Ordre 7/2017, de 2 de març de 2017, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Les funcions de la Unitat de Normalització Lingüística  són:

1. TRADUCCIÓ I CORRECCIÓ
a) de la documentació administrativa de la Diputació de València
b) de les publicacions de la Diputació de València
c) de plantilles de documents dels ajuntaments

2. DOCÈNCIA I ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC
a) Creació de materials i impartició de cursos de valencià de nivell: oral, elemental, mitjà i mitjà en línia, superior i llenguatge administratiu
b) Creació de materials i impartició de cursos de llenguatge d’especialitat: taller de documents administratius, elaboració d’informes i eines TIC
c) Atenció de consultes lingüístiques i de normativa legal

3. ASSISTÈNCIA TÈCNICA ALS AJUNTAMENTS
a) Creació de materials de promoció del valencià
b) Formació especialitzada, traducció i correcció de documentació administrativa

Revista TSC-30: cinc articles sociolingüístics sobre el País Valencià

El número 30 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana [issuu], com és habitual, oferix treballs que aporten dades a les nostres percepcions sobre la situació de l’ús del valencià. Destaquem de l’índex de la revista els treballs directament relacionats amb el País Valencià:

    • Si preferiu tindre els cinc articles en un document:
  • M.-Begoña Gómez-Devís, José M. Buzón: «Llengües, jóvens i universitat: actituds lingüístiques a València ciutat i l’àrea metropolitana»
  • Aveŀlí Flors-Mas: «”No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar”: pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant»
  • Raquel Casesnoves-Ferrer, Josep À. Mas: «L’atracció dels valencians cap al valencià: motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes»
  • Francesc J. Hernàndez i Dobon: «La relació entre competència (oral activa) i ús (públic): un model matemàtic»
  • Alícia Martí Climent, Pilar Garcia Vidal: «Autobiografies lingüístiques de l’alumnat de secundària: una visió de l’aprenentatge de llengües en el sistema educatiu valencià»

L’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines en línia

Mostra de l’Onomasticon Cataloniae.

L’Institut d’Estudis Catalans ha penjat en la xarxa una de les grans obres de Joan Coromines i Vigneaux : l’Onomasticon Cataloniae . L’obra és una peça ben rellevant en el repertori de recursos en línia que els tècnics lingüístics —i tots els interessats per la llengua i per la toponímia— poden utilitzar per a ampliar i millorar el coneiximent sobre l’evolució i les possibilitats de la llengua. El web de l’obra permet localitzar els topònims indexats i mostra els continguts en un pdf (descarregable), que permet copiar el text (cal revisar el resultat, ja que el programa de reconeiximent òptic de caràcters no llig perfectament).

Podem llegir en la presentació del projecte:

L’Onomasticon Cataloniae (8 vol., 1989-1997) (OnCat) és una de les dues grans obres de referència de Joan Coromines, juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat), sobre el domini català. L’objectiu del projecte és doble. Per una banda, s’ha volgut fer possible la consulta en línia, ja que és una obra molt destacada de la lingüística catalana, reconeguda internacionalment pel seu valor intrínsec. Per una altra banda, es vol fer un buidatge de l’obra que completi la informació de l’actual índex, que recull essencialment els noms propis catalans (topònims i antropònims) presents a l’obra.

Segons indica el web de l’Onomasticon, les persones que han preparat esta edició en línia han segut:

Equip de treball:

Direcció: José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona / Institut d’Estudis Catalans).
Coordinació: Mar Batlle (Institut d’Estudis Catalans / Universitat de Barcelona).
Investigadors: Gemma Ferrer Carreras (Graduada en Filologia Romànica i Filologia Catalana –UB, Postgraduada en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials –UB).
Recursos digitals: Santi Muxach (Institut d’Estudis Catalans).

Amb el suport de:

Comissió d’Onomàstica de l’IEC: Joan Peytaví (president), Cosme Aguiló, José Enrique Gargallo, Lluís B. Polanco, Enric Ribes, Albert Turull, Joan Miralles i Josep Moran.
Oficina d’Onomàstica de l’IEC: Enric Ribes (director), Joan Anton Rabella i Mar Batlle.
Fundació Pere Coromines: Josep Ferrer Costa, Joan Ferrer Costa i Joan Pujadas.
I els investigadors: Joseph Gulsoy  i Philip Rasico, membres corresponents de la Secció Filològica; Xavier Terrado Pablo (Universitat de Lleida) i Emili Casanova (Universitat de València / Acadèmia Valenciana de la Llengua).