Quatre places de traducció en la Diputació de València

La Diputació de València (consulta: 25.02.2021) ha publicat en el bopv (núm. 36, 23.02.2021) les bases d’una oposició lliure per a cobrir quatre places de «tècnic/a mitjà/ana traductor/a» (corresponents a les ofertes d’ocupació dels anys  2017 i 2018). A més dels requisits generals, el requisit específic és:

e) Estar en possessió del títol de diplomat/da en filologia catalana o equivalent, o bé, títol universitari oficial de graduat o graduada en filologia catalana o les titulacions equivalents que corresponguen, conforme al sistema vigent de titulacions quan així quede acreditat per l’administració educativa competent, o en condicions d’obtindre’l en la data en què acabe el termini de presentació de sol·licituds. En el seu cas, l’equivalència haurà de ser aportada pel personal aspirant mitjançant certificació expedida a aquest efecte per l’administració educativa competent. […]

Les persones graduades en filologia catalana i equivalents han d’exhibir o adduir que estes titulacions es validen com a equivalents del C2 en l’Ordre 7/2017, de 2 de març de 2017, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Les funcions de la Unitat de Normalització Lingüística  són:

1. TRADUCCIÓ I CORRECCIÓ
a) de la documentació administrativa de la Diputació de València
b) de les publicacions de la Diputació de València
c) de plantilles de documents dels ajuntaments

2. DOCÈNCIA I ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC
a) Creació de materials i impartició de cursos de valencià de nivell: oral, elemental, mitjà i mitjà en línia, superior i llenguatge administratiu
b) Creació de materials i impartició de cursos de llenguatge d’especialitat: taller de documents administratius, elaboració d’informes i eines TIC
c) Atenció de consultes lingüístiques i de normativa legal

3. ASSISTÈNCIA TÈCNICA ALS AJUNTAMENTS
a) Creació de materials de promoció del valencià
b) Formació especialitzada, traducció i correcció de documentació administrativa

Revista TSC-30: cinc articles sociolingüístics sobre el País Valencià

El número 30 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana [issuu], com és habitual, oferix treballs que aporten dades a les nostres percepcions sobre la situació de l’ús del valencià. Destaquem de l’índex de la revista els treballs directament relacionats amb el País Valencià:

    • Si preferiu tindre els cinc articles en un document:
  • M.-Begoña Gómez-Devís, José M. Buzón: «Llengües, jóvens i universitat: actituds lingüístiques a València ciutat i l’àrea metropolitana»
  • Aveŀlí Flors-Mas: «”No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar”: pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant»
  • Raquel Casesnoves-Ferrer, Josep À. Mas: «L’atracció dels valencians cap al valencià: motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes»
  • Francesc J. Hernàndez i Dobon: «La relació entre competència (oral activa) i ús (públic): un model matemàtic»
  • Alícia Martí Climent, Pilar Garcia Vidal: «Autobiografies lingüístiques de l’alumnat de secundària: una visió de l’aprenentatge de llengües en el sistema educatiu valencià»

L’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines en línia

Mostra de l’Onomasticon Cataloniae.

L’Institut d’Estudis Catalans ha penjat en la xarxa una de les grans obres de Joan Coromines i Vigneaux : l’Onomasticon Cataloniae . L’obra és una peça ben rellevant en el repertori de recursos en línia que els tècnics lingüístics —i tots els interessats per la llengua i per la toponímia— poden utilitzar per a ampliar i millorar el coneiximent sobre l’evolució i les possibilitats de la llengua. El web de l’obra permet localitzar els topònims indexats i mostra els continguts en un pdf (descarregable), que permet copiar el text (cal revisar el resultat, ja que el programa de reconeiximent òptic de caràcters no llig perfectament).

Podem llegir en la presentació del projecte:

L’Onomasticon Cataloniae (8 vol., 1989-1997) (OnCat) és una de les dues grans obres de referència de Joan Coromines, juntament amb el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat), sobre el domini català. L’objectiu del projecte és doble. Per una banda, s’ha volgut fer possible la consulta en línia, ja que és una obra molt destacada de la lingüística catalana, reconeguda internacionalment pel seu valor intrínsec. Per una altra banda, es vol fer un buidatge de l’obra que completi la informació de l’actual índex, que recull essencialment els noms propis catalans (topònims i antropònims) presents a l’obra.

Segons indica el web de l’Onomasticon, les persones que han preparat esta edició en línia han segut:

Equip de treball:

Direcció: José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona / Institut d’Estudis Catalans).
Coordinació: Mar Batlle (Institut d’Estudis Catalans / Universitat de Barcelona).
Investigadors: Gemma Ferrer Carreras (Graduada en Filologia Romànica i Filologia Catalana –UB, Postgraduada en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials –UB).
Recursos digitals: Santi Muxach (Institut d’Estudis Catalans).

Amb el suport de:

Comissió d’Onomàstica de l’IEC: Joan Peytaví (president), Cosme Aguiló, José Enrique Gargallo, Lluís B. Polanco, Enric Ribes, Albert Turull, Joan Miralles i Josep Moran.
Oficina d’Onomàstica de l’IEC: Enric Ribes (director), Joan Anton Rabella i Mar Batlle.
Fundació Pere Coromines: Josep Ferrer Costa, Joan Ferrer Costa i Joan Pujadas.
I els investigadors: Joseph Gulsoy  i Philip Rasico, membres corresponents de la Secció Filològica; Xavier Terrado Pablo (Universitat de Lleida) i Emili Casanova (Universitat de València / Acadèmia Valenciana de la Llengua).

La premsa valenciana actual

A remolc de les experiències passades i presents més o menys consolidades de la resta de l’àmbit lingüístic, el repertori de la premsa en línia en valencià va sostenint-se tímidament amb iniciatives i perspectives diverses. A partir dels mitjans arreplegats en la Viquipèdia (consulta: 27.01.2021), podem confeccionar la llista següent de mitjans escrits en valencià (que no és tancada i que podrem anar ampliant):

A més hi ha mitjans menys professionalitzats d’interés local que també són referències importants per la constància en l’activitat (com ara La Cotorra de la Vall i altres). Hi ha altres mitjans valencians que presenten una versió en valencià, però sol ser una versió elaborada per un programa de traducció automàtica, com ara ElDiario.es (CV), Levante-emv, Superdeporte…

Modificacions del DIEC en l’àmbit de la sexualitat i el sexisme

L’Institut d’Estudis Catalans (octubre del 2020) ha modificat i afegit termes de l’àmbit de la sexualitat i el sexisme en el seu diccionari. El lèxic afegit és el següent: bifòbia, cisfòbia, cissexual, cissexualitat, heterofòbia, intersexual, intersexualitat, monosexual, monosexualitat, transfòbia, transgènere i transgenerisme.

Les modificacions afecten les entrades següents: amanerat -ada, bardaix, bisexual, bisexualitat, doneta, efeminar, efeminat -ada, faldilletes, gallimarsot, hermafrodita, heterosexual, homosexual, invertit -ida, marieta, monofòbia, transsexual i transsexualitat.

«Clar i valencià» en la televisió

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha començat una col·laboració amb el canal televisiu La 8 Mediterráneo. La iniciativa consistix a emetre una secció informativa denominada «Clar i valencià» dins dels informatius de la cadena.

L’emissió vol ser un petit espai de difusió de les característiques generals i de les possibilitats d’ús de la llengua general. La idea de fons de l’espai és que convé aprendre a apreciar les variants i els registres fonamentats en el valencià general. Tal com exposava Abelard Saragossà en el primer episodi i expliquen en el web de tvf, es tracta de «mostrar la qualitat del valencià viu i les seues estructures definitòries».

A continuació, enllaços als episodis esmesos fins ara, amb una descripció sintètica del tema tractat:

  • Episodi 1. Abelard Saragossà. Qualitats positives del valencià general.
  • Episodi 2. Abelard Saragossà. Model valencià digne i natural, identificador i assimilable.
  • Episodi 3. Abelard Saragossà. Model lingüístic que incremente la cohesió de la societat.
  • Episodi 4. Leo Giménez. Acosta i apropar.
  • Episodi 5. Lluís Mesa. Palometa i papallona.

 

Denominacions oficials: Herbers i Castelló

Els municipis d’Herbers (Ports) i Castelló (Ribera Alta) han fixat la forma oficial dels seus noms:

Decret 111/2020, de 4 de setembre, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi d’Herbés per la forma exclusiva en valencià Herbers.

Decret 112/2020, de 4 de setembre, del Consell, d’aprovació del canvi de denominació del municipi de Villanueva de Castellón per la forma exclusiva en valencià «Castelló».


Més informació: «Municipis i comarques del País Valencià».

Termes nous en el DOGC núm. 8174

Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre l’abril i el desembre del 2019 (dogc número 8.174, 10.07.2020):

Astrofísica. acreció, acretar, acretar-se, acretar-se (a), astre, cor (sin. nucli), corrent d’acreció, cos celeste (sin. compl. objecte celeste), cúspide, desplaçament cap al blau (sin. compl. decalatge cap al blau), desplaçament cap al roig (sin. compl. decalatge ; decalatge cap al roig), desplaçar-se cap al blau (sin. compl. decalar-se al blau), desplaçar-se cap al roig (sin. compl. decalar-se; decalar-se cap al roig), detritus (sin. compl. detrit), disc detrític, doll bipolar, esclat de raigs gamma (sin. compl. explosió de raigs gamma; sigla: GRB), espaguetització, espaguetitzar, làmina, mareodestrucció (sin. compl. destrucció per marea), mareodestruir (sin. compl. destruir per marea), mareoevolució (sin. compl. evolució per marea), mareoevolucionar (sin. compl. evolucionar per marea), mareopertorbació (sin. compl. pertorbació per marea), mareopertorbar (sin. compl. pertorbar per marea), mareotruncament (sin. compl. truncament per marea), mareotruncar (sin. compl. truncar per marea), postresplendor (sin. compl. resplendor romanent), rastreig, taxa d’acreció, teranyina còsmica.
Economia. Finances. altcoin [en], balena (sin. peix gros), criptomineria (sin. compl. mineria de criptomonedes), criptomineria furtiva (sin. compl. mineria furtiva), criptomoneder, criptomoneder en línia, criptomoneder fora de línia, criptovalor, dofí, minador, minar, miner | minera, peix petit.
Esport. fer surf (sin. surfejar), fer surf (sobre) (sin. surfejar), posició asseguda (sin. compl. posició d’assegut).
Geografia. chapada [pt], iunga (sin. iungues).
Informàtica. Ciberseguretat. apilament d’anuncis, atac DDoS per tren de polsos (sin. compl. tren de polsos), bombardeig de missatges, captura per Bluetooth, càrrega maliciosa, càrrega útil, colada, degoteig de galetes,
domini doppelgänger [de], enviament de brossa per Bluetooth, espionatge de reüll, estressador d’IP, fuita d’informació, galeta de rastreig, galeta de sessió, hipertrucatge, injecció d’anuncis, injecció indirecta de scripts (sigla: XSS), inserció d’anuncis píxel, intrusió per Bluetooth, missatge bomba, perfil complet, pesca, pesca a les xarxes socials, pesca grossa, pesca per correu electrònic, pesca per veu, pirata aficionat | pirata aficionada, pirateig de programari, programari maliciós de Bash, servei d’atacs DDoS, superposició d’interfícies, test difús, vídeo hipertrucat.
Ioga. anga, àssana (sin. postura), bandha (sin. compl. tancament energètic), bhakti-ioga (sin. compl. ioga de la devoció), cos causal, cos físic (sin. compl. cos dens), cos subtil, dharanà, dhiana, gest de Bhairava, gest de Bhairaví, gest de la consciència, gest de la meditació, gest de la protecció i la misericòrdia, gest de la salutació, gest del coneixement, hatha-ioga (sin. compl. ioga de la força), iama, idà, iòguic -ca, janyana-ioga (sin. compl. ioga del coneixement), japa, karma-ioga (sin. compl. ioga de l’acció), koixa, krià, kúmbhaka, kundaliní, mantra, mudrà (sin. compl. gest), nada-ioga (sin. compl. ioga del so), nadi, naulí, netí, niama, om, pingalà, postura de Hanuman (sin. postura de l’espagat; sin. compl. hanumanàssana), postura de l’àguila (sin. compl. garudàssana), postura de l’arada (sin. compl. halàssana), postura de l’arbre (sin. compl. vriksàssana), postura de l’arc (sin. compl. dhanuràssana), postura de l’arc aixecat (sin. postura de la roda; sin. compl. txakràssana ; urdhva-dhanuràssana), postura de l’atenció (sin. compl. samasthití), postura de l’espelma (sin. postura de tots els membres (sin. compl. sarvangàsssana), postura de l’heroi (sin. compl. viràssana), postura de la cobra (sin. compl. bhujangàssana), postura de la grua (sin. compl. bakàssana), postura de la llagosta (sin. compl. xalabhàssana), postura de la mà al dit gros del peu (sin. compl. uthita-hasta-padangusthàssana), postura de la mitja torsió espinal (sin. compl. ardha-matsiendràssana ; mitja postura del Senyor dels peixos), postura de la muntanya (sin. compl. tadàssana), postura de la pinça asseguda (sin. compl. paixtximotanàssana), postura de la pinça dreta (sin. postura de les mans als peus; sin. compl. hasta-padàssana ; utanàssana), postura de la rotació abdominal (sin. compl. jathara-parivartanàssana ; postura de la creu), postura del cadàver (sin. compl. xavàssana), postura del camell (sin. compl. ustràssana), postura del cavall (sin. compl. samcalanàssana), postura del corb (sin. compl. kakàssana), postura del diamant (sin. compl. vajràssana), postura del gos mirant avall (sin. compl. adho-mukha-xuanàssana ; postura de la piràmide), postura del gran angle (sin. compl. prasarita-padotanàssana), postura del guerrer (sin. virabhadràssana), postura del lotus (sin. compl. padmàssana), postura del nen (sin. compl. balàssana), postura del paó (sin. compl. maiuràssana), postura del peix (sin. compl. matsiàssana), postura del pont (sin. setu-bandhàssana), postura del rei ballarí (sin. compl. nata-rajàssana), postura del sabater (sin. compl. badha-konàssana ; postura de la papallona), postura del triangle (sin. compl. tri-konàssana), postura dels braços aixecats (sin. compl. uthita-hastàssana), postura dels vuit membres (sin. compl. astangàssana), postura fàcil (sin. compl. sukhàssana), postura perfecta (sin. compl. sidhàssana), postura sobre el cap (sin. compl. xirsàssana), prana, pranaiama, pranaiama de l’abella (sin. compl. bhramarí-pranaiama), pranaiama de l’abrillantament del crani (sin. compl. kapalabhati-pranaiama), pranaiama de la purificació (sin. compl. nadi-xòdhana-pranaiama), pranaiama victoriós (sin. compl. ujaií-pranaiama), pratiahara, púraka, raja-ioga (sin. compl. ioga reial), respiració abdominal (sin. compl. respiració baixa ; respiració diafragmàtica), respiració clavicular (sin. compl. respiració alta), respiració intercostal (sin. respiració mitjana), respiració iòguica completa, respiració subescapular (sin. compl. respiració superior), rètxaka, salutació al sol (sin. suria-namaskara), samadhi, samiama, susumnà, tancament abdominal (sin. compl. udiana-bandha), tancament de l’arrel (sin. compl. mula-bandha), tancament de la gola (sin. compl. jalamdhara-bandha), tràtaka, txakra, txakra arrel (sin. compl. mulàdhara-txakra ; primer txakra), txakra de l’entrecella (sin. compl. ajanya-txakra ; sisè txakra ; tercer ull), txakra de la coroneta (sin. compl. sahasrara-txakra ; setè txakra), txakra de la gola (sin. compl. cinquè txakra ; vixudha-txakra), txakra del cor (sin. compl. anàhata-txakra ; quart txakra), txakra del plexe solar (sin. compl. manipura-txakra ; tercer txakra), txakra del sacre (sin. compl. segon txakra ; suadisthana-txakra), vaiu, xúniaka.
Matemàtiques. classificació (sin. segmentació; sin. compl. categorització), classificar (sin. segmentar; sin. compl. categoritzar), funció planera, funció rosta, interval de classe (sin. segment), matriu esparsa, restricció, restrictiu -iva, restringir.
Meteorologia. cauda (sin. compl. núvol de cua ; nigul de coa), temps violent.
Ornitologia. anaireta, anaireta becgroc, anaireta cendrós, anaireta crestanegre, anaireta de les Juan Fernández, anaireta pitestriat, anaireta reietó, tiranet, tiranet ala-rogenc, tiranet alabarrat, tiranet amazònic, tiranet barbat, tiranet bec-roig, tiranet becfí, tiranet blanc-i-gris, tiranet bronzat, tiranet bru ventreblanc, tiranet bru ventregroc, tiranet camafí, tiranet cap-roig, tiranet capbrú, tiranet capgrís, tiranet capnegre, tiranet caradaurat, tiranet caralleonat, tiranet crestablanc, tiranet crestat àgil, tiranet crestat del Perú, tiranet cuablanc, tiranet cuaesmolat, tiranet cuallarg, tiranet cuallarg de Bahia, tiranet cuallarg gros, tiranet cuallarg petit, tiranet d’Urich, tiranet de Bolívia, tiranet de Burmeister, tiranet de cap cendrós, tiranet de capell gris, tiranet de carpó rovellat, tiranet de Chico Mendes, tiranet de coroneta, tiranet de coroneta grisa, tiranet de flancs rogencs, tiranet de Guatemala, tiranet de Hellmayr, tiranet de l’illa del Coco, tiranet de la chapada [pt], tiranet de la Guaiana, tiranet de Reiser, tiranet de Sclater, tiranet de Veneçuela, tiranet de ventre sulfuri, tiranet de Villarejo, tiranet del Chocó, tiranet del Perú, tiranet dels iungues, tiranet dorsigrís, tiranet frontblanc, tiranet frontbrú, tiranet gorjablanc, tiranet groc, tiranet imberbe meridional, tiranet imberbe septentrional, tiranet menut, tiranet muntanyenc, tiranet nan, tiranet negrós, tiranet olivaci, tiranet orellut bigarrat, tiranet orellut capgrís, tiranet orellut cella-rogenc, tiranet orellut d’Alagoas, tiranet orellut d’Oustalet, tiranet orellut de Bahia, tiranet orellut de Cabanis, tiranet orellut de capell, tiranet orellut de Chapman, tiranet orellut de Krone, tiranet orellut de l’Equador, tiranet orellut de Lanyon, tiranet orellut de Minas Gerais, tiranet orellut de Parker, tiranet orellut de São Paulo, tiranet orellut de Serra do Mar, tiranet orellut de Veneçuela, tiranet orellut distingit, tiranet orellut emmascarat, tiranet orellut frontnegre, tiranet orellut inca, tiranet orellut marbrenc, tiranet orellut olivaci, tiranet orellut pit-roig, tiranet orellut ullroig, tiranet orellut ventreblanc, tiranet orellut verd-i-groc, tiranet orellut verdós, tiranet reietó, tiranet ribererenc, tiranet senzill, tiranet suirirí, tiranet tacat, tiranet torrenter, tiranet ventregroc, tiranet verdós.
Resolució alternativa de conflictes. panel de víctimes (sin. pànel de víctimes).

L’ONU es preocupa pels drets dels valencianoparlants

A pesar dels avanços puntuals en algun àmbit, com ara la recuperació dels mitjans audiovisuals públics en valencià al país Valencià, la gestió lingüística estatal no ha evolucionat en un sentit d’obertura, ampliació i democratització, fet que manté l’ús de les llengües (que no siguen el castellà) i el respecte dels drets dels seus parlants en un estat permanent de precarietat, beŀligerància o inclús de prohibició de fet, de manera molt acusada en els àmbits de competències estatals.

La situació de discriminació lingüística que patim els valencianoparlants d’arreu del domini lingüístic és una preocupació permanent per a les persones afectades directament en els seus drets, però també les institucions europees han exposat la seua preocupació per les deficiències de la gestió lingüística estatal i autonòmica, tal com vam comentar en apunts anteriors, com ara «El supremacisme lingüístic espanyol» (14.02.2020) i «L’estat espanyol i les (seues) llengües europees» (12.12.2020).

També l’ONU ha hagut de reiterar eixes mancances —davant l’oposició retòrica de l’estat espanyol—, tal com podem llegir Nosaltres La Veu (14.07.2020):

El relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals demana que l’Estat espanyol respecte els drets lingüístics dels parlants de català

Podeu trobar més dades sobre la qüestió en l’informe del relator especial sobre qüestions de minories de l’ONU i en un informe elaborat per la Plataforma per la llengua:

  • ONU (09.03.2020): «Informe del relator especial sobre qüestons de minories de l’ONU»
  • Plataforma per la Llengua (consulta: 20.07.2020): «La situació de la minoriacatalana a Espanya segons l’ONU»